El VII Simposi celebrat el 30 de setembre al Roca Barcelona Gallery va ser tot un èxit de convocatòria. Enguany la temàtica es va centrar en el debat i les anàlisis sobre l’habitatge com a hospital del futur i vom han d’evolucionar els centres per aconseguir que el pacient se senti com a casa.
La conferència inaugural, Arquitectura i salut: de casa a l’hospital, va anar a càrrec de Marina Geli, exconsellera de Salut, que va fer una reflexió àmplia sobre factors claus de l’evolució a la salut.
Seguidament, a la primera taula de debat es van tractar els aspectes físics.
L’entorn físic i les infraestructures domiciliàries, com a prolongació i substitució del centre sanitari, ens fan pensar sobre com han de ser els espais, els accessos, la il·luminació natural, la intimitat del pacient i la tranquil·litat a casa durant l’etapa de cura i recuperació. La transferència progressiva de la cura i recuperació del pacient, de l’hospital al domicili, es basa en una presumpció de seguretat que es vol identificar i concretar.
Les instal·lacions imprescindibles en un hospital per estar en un entorn segur i eficaç són el subministrament elèctric, les instal·lacions contra incendis, la qualitat de l’aire i la ventilació, l’aigua i el sanejament. Però, com es traslladen als habitatges particulars? Quines mesures són raonables per habilitar als domicilis, i quin impacte tenen en el procés actual a casa?
A la taula 2 es va parlar sobre la tecnologia a casa.
La relocalització del pacient a casa no anirà en detriment de la comunicació ni de l’obtenció de paràmetres i informació sobre el seu estat clínic i emocional, de manera que per fer de l’habitatge l’hospital del futur cal un grau assegurat de connexió i de connectivitat.
Es van donar respostes sobre quins aparells cal tenir a casa, com utilitzar-los, com s’informen als responsables assistencials, com es mesura l’evolució del pacient, quin és el grau actual de cultura de la connectivitat i com és la connexió digital entre els pacients candidats a estar-se a casa en comptes d’en un centre sanitari.
La conferència La revolució silenciosa: convertir l’hospital en una llar digital i humana, impartida per Eva Aurín, presidenta de la Societat Catalana de Salut Digital, mànager d’eHealth i experta en Innovació en Salut, va iniciar el debat de les taules següents.
Taula 3: L’HOSPITAL COM A HABITATGE
No és una novetat l’adopció de l’estratègia de dissenyar i implementar els espais de cura dels centres sanitaris cada cop més semblants a les nostres llars, quan és viable. Se sap que és un vector que ajuda al benestar dels pacients i les famílies, i hi ha línies completes de treball en arquitectura i instal·lacions que cobreixen aquesta necessitat.
Es va relfexionar sobre a quin ritme s’adopten aquests canvis; com hi estem incidint i amb quin retorn per part de pacients, famílies i professionals assistencials; en quines tipologies de pacients es fan més evidents els progressos, i quin cost (no només econòmic) té per als centres sanitaris i els seus professionals.
Taula 4: AMABILITZAR L’ALTA TECNOLOGIA
En la darrera taula els ponents van debatre sobre la interacció de la tecnologia i de la seva complexitat en l’àmbit hospitalari, i l’impacte “poc humà” que pot interferir en el confort emocional i en el procés de cura, o d’acompanyament en el cas de les famílies.
Els experts van relfexionar sobre què podem demanar a tecnologia mèdica i a la tecnologia, en general, perquè ens acompanyi de manera amable i ens permeti sentir-nos com a casa, com també el fet que ens deixi triar fins a on la volem veure.
Durant la cloenda, la directora general de l’ACES, Anna Zarzosa, va anunciar la creació d’una taula interdisciplinària, amb professionals del sector de la salut i l’arquitectura, per abordar recomanacions de construcció d’habitatges i centres sanitaris que responguin a les necessitats actuals.
CONCLUSIONS FINALS
La conductora de l’acte, Caterina Vidal-Gavilan, enginyera industrial, CEO i cofundadora d’ENGINY Biorem, en finalitzar l’acte va fer les relfexions següents:
- Els pacients que s’hospitalitzen a casa estan perfectament caracteritzats pels clínics; el ventall de pacients és extens i variat, i cadascú té les seves necessitats particulars, que estan determinades quantitativament i qualitativament. També estan caracteritzats els familiars i cuidadors, i hi ha check-lists elaborades per professionals assistencials i per associacions de pacients que valoren aspectes físics dels habitatges dels futurs pacients domiciliaris.
- A partir de l’establiment de les característiques dels pacients, els tècnics, arquitectes i enginyers, han d’analitzar com han de ser els domicilis, aplicant els principis de “participació, personalització, prevenció i predicció”. Però, per la complexitat, la variabilitat i la difícil predicció de les necessitats futures, s’estableix que seria bo treballar en l’elaboració de guies de disseny, homologacions per a habitatges assistencials o altres documents estàndards. Si bé ja hi ha algunes bases, a més dels check-lists elaborades per clínics i pacients, seria bo dotar-les de més contingut i sobretot divulgar-les.
- Hi ha un bon portafoli de tecnologia mèdica per portar-la als domicilis, amb prou sofisticació, seguint l’evolució de la complexitat del pacient. Els exemples inclouen monitoratge de paràmetres bàsics, telemedicina de qualitat diagnòstica i equips de teràpia de crítics, com a respiradors, bombes d’infusió i altres.
- S’han establert les bases dels requeriments de la “revolució silenciosa” mitjançant la qual els hospitals es converteixen en llars digitals i humanitzades. Són clau d’aquesta “domestificació” el confort, el manteniment de les relacions humanes amb l’exterior, la privadesa i l’autonomia del pacient.
- A aquestes peticions “d’amabilització” des de l’arquitectura es respon amb ciència i evidència de mesures que redueixin l’estrès dels pacients, les famílies i els treballadors, i que fomentin l’amabilitat dels espais. S’han exposat exemples d’implicació emotiva en el desenvolupament d’un projecte d’una obra com a camí per obtenir un bon resultat. Seria coherent mantenir aquesta visió d’humanització entre els diferents dispositius de prestació de serveis, com ara hospitals, residències i domicilis.
L’ús de tecnologia arquitectònica, biomèdica i digital ha de facilitar els processos dins de l’hospital, tant per als pacients com per als professionals. Es plantegen reptes de futur, com ara l’abordatge integral de les persones a l’hora de dissenyar infraestructures i processos sanitaris, sense oblidsar l’ètica en l’aplicació d’algunes tecnologies, com la IA.